I després els estranya

El passat dia 2 llegíem en aquest mateix diari com han quedat els pressupostos del Govern del Partit Popular per l’any 2015. A nivell nacional veiem que el pressupost per a Catalunya ha quedat fixat en un 9,5%, la meitat del que aporta al PIB espanyol, i molt inferior al 12% que es va pressupostar el 2013. Aquest  càstig (perdó, correctament n’hauríem de dir greuge pressupostari), ja de per sí prou significatiu, s’ha de mirar amb el filtre de la realitat. Com bé assenyala el professor Sala i Martín s'ha de tenir en compte que històricament a Catalunya mai s’executen els pressupostos de l’Estat i que normalment s’acaba executant la meitat del pressupost, el que duplica la injustícia i la manca d’equitat inicial.

Si ens centrem a fer l’anàlisi dels diners que han d’arribar a la nostra ciutat, veurem que el pressupost del 2015 s’oblida de les grans inversions que tenim en marxa. La primera gran absent és la segona fase de la reforma de l’estació de trens, que s’ha quedat sense dotació, és un tema preocupant especialment per tot el que fa als usuaris amb mobilitat reduïda que no poden accedir a certes andanes perquè no hi ha altre camí que aquelles magnifiques escales que tots coneixem.

A part d’aquest primer oblit en trobem dos que encara empitjoren la situació. El Mercat Central s’ha quedat sense un sol euro de pressupost. El mateix ha passat amb els Jocs del Mediterrani del 2017.  Els mesos van passant i l’esperada dotació econòmica pels jocs cada vegada sembla més fictícia. Ens haurem de començar a plantejar com farem aquests jocs.

A certs partits polítics Tarragona els interessa. Els interessa especialment quan han de convocar manifestacions per defensar la senyera, o per defensar l’espanyolitat de Catalunya. Però sembla que quan parlem de vetllar per les inversions que es fan a la nostra ciutat o de reclamar diners per la nostra ciutat davant del govern de l’estat, llavors Tarragona ja no els interessa tant. O potser el problema és que prioritzen la defensa del partit per sobre de la defensa de la ciutat.

I després els estranya que a Catalunya passin les coses que passen. Els estranya que els catalans no ens sentim estimats i que vulguem marxar. Els estranya que sortim al carrer d’una manera massiva reclamant que volem votar, els estranya que la majoria dels grups parlamentaris treballin de manera unitària per a tirar endavant una consulta que ells han suspès, els estranya que més del 90% dels municipis donin suport a la consulta, els estranya que els alcaldes vagin massivament a la plaça Sant Jaume a fer palès aquest suport davant tot el món, els estranya que...

Doncs jo, sincerament, no ho trobo gens estrany.