Ahir va ser un dia
històric, un dia que recordarem mentre visquem. Trobar-nos al camp nou prop de
90.000 catalans, de forma pacífica, alegre i reivindicativa per demanar allò
que volem pel nostre país va ser un plaer i un orgull.
Per l'escenari vam veure passar més de cinquanta artistes, molts
d'ells del nostre país: Maria del Mar Bones, Peret, Pep Sala, Sopa de Cabra, Els Amics de les Arts i un molt aclamat Diango. O el
mateix Lluís Llach, que va aparèixer tres vegades en escena per
interpretar ‘Venim del nord, venim del sud’ amb el Camp Nou il·luminat amb les
llums dels mòbils, ‘Un núvol blanc’ -en substitució de Pedro Guerra que va
decidir no venir-, i la darrera cançó del concert, ‘Tossudament alçats’, en la
qual van aparèixer tots els artistes dalt de l'escenari. Però vam veure també
cantants vinguts de fora com Paco Ibánez, Fermín Muguruza, Gorka Knorr i Ramoncín, que
ens van voler donar la seva escalfor i acompanyar-nos en una jornada tant
significada, en una jornada on les catalanes i els catalans reclamàvem la nostra llibertat.
No cal entrar en les critiques, per molt constructives que siguin, la qualitat
dels so, d'algunes de les versions, el posicionaments pel que fa a d'altres
països que busquen la seva llibertat... La veritat és que l'objectiu es va
assolir, i ben amplament. Van ser sis hores de reivindicació, d'anhels,
de somnis sis hores per a demanar la independència del nostre país,
que el nostre sigui un país normal, com tots els altres... i no tinc cap
dubte que la imatge del mosaic donarà la volta al món i ens ajudarà a sumar
adhesions a la nostra causa.
Perquè com va dir Montserrat Carulla: Som i serem gent catalana, tant si es vol
com si no es vol!
