Hem conegut aquesta setmana un informe de l’ Organització Internacional
del Treball (OIT) que
explica que sou mitjà de les
dones a Espanya és un 17% inferior al dels homes, Això ja ho sabíem, en parlem
cada any. Aquest any, però hem anat una mica més enllà, s’ha comprovat que la situació encara és pitjor per a les
dones que tenen fills, que guanyen encara
un 5% menys que les
treballadores que no tenen criatures al seu càrrec. Així
doncs és evident que es penalitza la maternitat i, en canvi, els homes que
són pares estan més ben considerats ja que es pensa que tenen un compromís
més alt amb l'empresa. Aquest informe també evidencia que com més fills tingui
una dona, menys salari percebrà. I que les dones que afronten la maternitat en
solitari estan més mal considerades laboralment.
Per primera vegada l’OIT ha estudiat si
la diferència de sous entre sexes es pot explicar a partir de factors objectius
que determinen les capacitats de cada candidat al mercat laboral o si es tracta
exclusivament de discriminació sexual. El resultat és que, en el cas d'Espanya,
si només es tinguessin en compte les capacitats i formació de cada candidat,
independentment del seu sexe, la bretxa salarial seria favorable a les dones,
pel seu nivell d'educació i per les hores treballades.
És evident per tots que el nivell de
pobresa s’ha vist empitjorat amb la crisi. Ha augmentat el nombre de dones
pobres. I això passa tant entre les
dones que estan a l’atur com en dones treballadores que evidentment, tenen un contracte
precari. Dues de cada tres persones en situació de pobresa són dones, s’ha doblat el
nombre de famílies monomarentals, on l’únic adult és una dona. El 83% dels
cuidadors de la nostra gent gran i dels nostres petits són dones, això implica que no puguin entrar al món
laboral o que hagin d’abandonar-lo, amb el problema afegit que deixen de
cotitzar i en el futur tampoc no podran
cobrar jubilació.
Cal doncs que en el nostre fem un
esforç per lluitar contra aquesta desigualtat en el nostre dia a dia, amb totes
les eines que tenim a l’abast i comencem transformant la nostra realitat per
acabar aconseguint transformar la nostra societat.