diumenge, 8 de març del 2015

La pobresa té rostre de dona


Hem conegut aquesta setmana un informe de l’ Organització Internacional del Treball (OIT) que explica que  sou mitjà de les dones a Espanya és un 17% inferior al dels homes, Això ja ho sabíem, en parlem cada any. Aquest any, però hem anat una mica més enllà, s’ha comprovat que  la situació encara és pitjor per a les dones que tenen fills, que guanyen encara un 5% menys que les treballadores que no tenen criatures al seu càrrec. Així doncs és evident que es penalitza la maternitat i, en canvi, els homes que són pares estan més ben considerats ja que es pensa que tenen un compromís més alt amb l'empresa. Aquest informe també evidencia que com més fills tingui una dona, menys salari percebrà. I que les dones que afronten la maternitat en solitari estan més mal considerades laboralment.

Per primera vegada l’OIT ha estudiat si la diferència de sous entre sexes es pot explicar a partir de factors objectius que determinen les capacitats de cada candidat al mercat laboral o si es tracta exclusivament de discriminació sexual. El resultat és que, en el cas d'Espanya, si només es tinguessin en compte les capacitats i formació de cada candidat, independentment del seu sexe, la bretxa salarial seria favorable a les dones, pel seu nivell d'educació i per les hores treballades.

És evident per tots que el nivell de pobresa s’ha vist empitjorat amb la crisi. Ha augmentat el nombre de dones pobres. I  això passa tant entre les dones que estan a l’atur com en dones treballadores que evidentment, tenen un contracte precari. Dues de cada tres persones en situació de pobresa són dones, s’ha doblat el nombre de famílies monomarentals, on l’únic adult és una dona. El 83% dels cuidadors de la nostra gent gran i dels nostres petits són dones, això implica que no puguin entrar al món laboral o que hagin d’abandonar-lo, amb el problema afegit que deixen de cotitzar i en  el futur tampoc no podran cobrar jubilació.


Cal doncs que en el nostre fem un esforç per lluitar contra aquesta desigualtat en el nostre dia a dia, amb totes les eines que tenim a l’abast i comencem transformant la nostra realitat per acabar aconseguint transformar la nostra societat.