dijous, 21 de febrer del 2013

Les retallades: és possible evitar-les?



Ja fa temps que el Govern de CIU va anunciant que per aquest 2013 les retallades seran molt importants, tan importants que doblaran les de l'any passat i passaran de 2.000 milions a 4.000 milions d'euros.

Aquestes retallades són necessàries o es poden evitar? Lamentablement sembla que la caixa de la Generalitat està buida i que s'ha de buscar la millor manera de repartir els pocs diners que es recapten. Així doncs, és possible acabar amb les retallades? Es poden invertir millor els diners?

Doncs sembla que sí, que hi ha algunes solucions possibles que mirarem d'anar desgranant.

La primera passa perquè l'estat espanyol ens prengui als catalans el 25% menys del que ens pren cada any. Cada any marxen de Catalunya cap a Espanya 16.000 milions d'euros en impostos que no tornen; una quarta part d'aquests diners, 4.000 milions, és el pressupost a retallar aquest any.

La segona solució és que Espanya ens pagui la meitat dels diners que ens deu als catalans. L'estat espanyol ens deu 8.000 milions d'euros que per llei ens ha de retornar, provinents de la disposició addicional tercera de l’Estatut i de partides de lleis de pressupostos generals que el govern no executa. La meitat de 8.000 milions? Doncs sí, el total a retallar.

Tercera solució: que l'estat espanyol canviï la distribució del sostre de dèficit i que permeti que la Generalitat pugui obtenir diners dels mercats internacionals. La situació actual és que l'estat espanyol no permet que Catalunya s'endeuti més d'un 0,7% del PIB, quan l'any passat el sostre de dèficit era de l'1,5%. Aquest baix límit en l'endeutament és el causant que les retallades hagin passat dels 2.000 milions del 2012 als 4.000 milions del 2013. Fins i tot el Parlament europeu ha aprovat un informe (votat també majoritàriament pel partit popular europeu) on recomana repartir l'esforç dels ajustos de dèficit de forma equitativa entre les administracions estatal i autonòmica. Recordem que el sostre de dèficit per al govern d'Espanya és del 3,8% del PIB.
És cert que els diners són limitats, però hi ha algunes despeses que són, si més no, discutibles. Una d’elles són els 47 milions d'euros al dia que l'estat espanyol destina a polítiques de defensa. Amb la dotació de dues setmanes de defensa, no hi hauria retallades en educació i es podria pagar la subvenció a totes les entitats del tercer sector. Una xifra sorprenent són els 700 milions d'euros anuals que es destinen a subvencionar la fiesta dels toros. 700 milions és més que totes les retallades que es van haver de fer l'any passat en el món educatiu i en tots els concerts del tercer sector per la gent gran o en el món sanitari. Per no parlar del contracte de compra d'armament, que suposa una despesa de 28.000 milions d'euros anuals. Només amb la reducció d'una setena part d'aquesta despesa ja no s'haurien de fer retallades a Catalunya.

Són moltes les possibilitats que se'ns obren per davant per evitar les retallades socials a Catalunya, però és clar que per a fer una bona priorització dels recursos caldria primer que alguns prenguessin consciència de què la sanitat i l'educació no són una despesa, són una inversió.

diumenge, 10 de febrer del 2013

"Mi mamá me mima"


De vegades, navegant per la xarxa, et trobes petites perles. Aquí en tenim una. Nota pública de l’Ajuntament de Badalona del 9 de gener: “L’empresa pública estatal Mercasa ha presentat a l’Ajuntament de Badalona una proposta de reforma del Mercat Maignon que suposaria una inversió de 4 milions d’euros per part de la pròpia empresa. El projecte preveu una profunda remodelació del mercat, tot i que es mantindria l’actual estructura exterior”. Això us resulta familiar, oi?

Segueix la nota pública: “La proposta presentada preveu una planta subterrània on hi hauria la maquinària, els magatzems i els frigorífics; una planta baixa amb les parades de venda de productes frescos al públic; i, com a principal novetat, una primera planta que disposaria d’espais de restauració i degustació”. Sí, ens sona molt. 

I ara la part més sucosa de la nota pública: “Cal destacar que la reforma no hauria de suposar cap cost per a les arques municipals, ja que tota la despesa seria assumida per l’adjudicatari i els paradistes, sota la fórmula de la concessió. El cost total del projecte seria d’entre cinc i sis milions d’euros, dels quals Mercasa n’aportaria més de quatre.” O sigui, l’Ajuntament de Badalona, presidit per un alcalde del PP, no haurà de posar cap euro. Això ja no ens sona de res, perquè a Tarragona això no passa; aquí l'Ajuntament ha hagut de buscar finançament (i endeutament) extern per a l'obra civil més gran que s'està fent a la ciutat.

A Tarragona vam haver de suar sang, primer, perquè l’empresa pública estatal Mercasa redactés un projecte de la reforma del Mercat Central; segon, perquè des de l’Ajuntament es refés el projecte inicial presentat de Mercasa perquè aquest no tocava de peus a terra; i tercer, perquè el govern espanyol de torn es comprometés a finançar una part –una tercera part– de l’obra. I aquests diners que el govern espanyol havia compromès per a les obres del Mercat Central de Tarragona resulta que no apareixen. Eren vuit milions d'euros. Diuen que no hi ha diners, que no hi ha res signat, que no hi ha partida. Però sí que existiran quatre milions d'euros per refer un mercat de Badalona que no dic que no se'ls mereixi, però, vés per on, té un alcalde i dirigent del mateix partit polític del govern espanyol. I això només fa que suscitar preguntes: ho tenien signat? hi havia partida?

L'Estat espanyol –via Mercasa– subvencionarà la reforma del mercat de Badalona amb 4 milions d'euros.... els diners que no tenim a Tarragona. És una altra prova que el govern espanyol de Rajoy fa tota mena de moixaines, “mima”, els alcaldes del PP. Mentrestant, a Tarragona tenim un regidor que també és diputat al Congrés, i que també presideix el PP a la província, i que mira cap a un altre costat, que calla, que és incapaç d’exigir  al govern, que és del seu mateix partit, que l’Estat executi un compromís financer amb la seva ciutat i que accepta que una ciutat amb alcalde del PP passi per davant de Tarragona. 

Comença a ser hora de buscar al diccionari què són el “favoritisme” i el “clientelisme”. Però no en el mateix diccionari on el PP  busca el significat de “tarragonisme”, perquè allà només hi trobarem “demagògia” i “oportunisme”.