L’esborrany
de la LOMCE que es va fer públic la setmana passada fa palès, una
vegada més, el rebuig que Espanya mostra cap a la nostra llengua i cap a
la nostra cultura. En l’esborrany d’aquesta nova llei d’educació (la
vuitena des dels anys 70) es rebutja tot reconeixement possible a la
llengua catalana, tant com a llengua pròpia del país com a element
distintiu de la nostra cultura. Fins a tal punt és evident aquest
menyspreu a la llengua, que el govern valencià (també del Partit
Popular) ha demanat que es faci un replantejament del tema de la llengua
i la seva avaluació.
Sembla
que el ministre Wert, en el seu afany d’espanyolitzar els alumnes
catalans, ha obviat el més evident, que el fet d’ensenyar la llengua
pròpia del país a tot l’alumnat evita que hi hagi una fractura social i
cultural en la nostra societat, en el nostre dia a dia i permet que
tothom domini les dues llengües oficials. Gràcies a la immersió
lingüística et pots adreçar a qualsevol infant en català, sense haver de
patir per si t’entendrà o no. La immersió lingüística porta 30 anys
afavorint la cohesió social i la igualtat d’oportunitats entre els
catalans de sempre i els catalans nouvinguts.
El
model d’immersió lingüística del nostre país és un model d’èxit, un
model educatiu que garanteix un alt nivell de coneixement de la nostra
llengua, la llengua catalana, però també de la llengua castellana. Cal
recordar que en les avaluacions externes s’ha constatat que el nivell de
castellà dels alumnes catalans és superior que el nivell dels alumnes
d’altres comunitats autònomes.
En
un moment en què les retallades a l’ensenyament públic estan
dificultant enormement la tasca en els centres educatius, en què no hi
ha recursos econòmics suficients per a substituir els docents malats, en
què tenim els nens a les aules sense tutor fins a dues setmanes, en que
s’ha eliminat la sisena hora en pràcticament tots els centres públics,
en què les escoles no tenen recursos per, ni tan sols, comprar el
material necessari per a fer la decoració nadalenca... com té el Sr.
ministre la vergonya de dir que caldrà pagar una escola privada a
aquells alumnes que vulguin ser escolaritzats en castellà?
Perquè
sembla que aquesta és la línia que ha escollit el ministeri d’educació
del Partit Popular, perquè aquesta llei, més enllà del debat de la
immersió, augmenta la privatització de l’ensenyament públic. Entre
d’altres, canvia els criteris a l'hora de subvencionar aquests centres
de titularitat privada o els períodes de vigència dels concerts
educatius.
Ja
ho va dir ell, que volia que: “los alumnos catalanes se sientan tan
españoles como catalanes”. Però en realitat no és això el que vol i tots
ho sabem. El que vol és eliminar la identitat catalana, començant per
atacar els pilars fonamentals de la nostra societat: la llengua i
l’educació. Però no ho aconseguirà, perquè ja hem viscut altres períodes
d’opressió de la llengua i ens n’hem sortit i aquesta vegada no serà
menys!!
dimarts, 11 de desembre del 2012
dimarts, 13 de novembre del 2012
25 N: Unes eleccions decisives
Aquestes eleccions al Parlament de Catalunya
són, possiblement, les més importants des del restabliment de la Democràcia,
ara fa més de 30 anys. En aquelles primeres eleccions jo no vaig
poder votar, encara era molt petita. No sabia ben bé què eren unes eleccions.
De fet, molta gent que va anar a votar tampoc no ho sabia del cert. Però han
passat 30 anys ja i la situació del nostre país ha canviat molt.
Durant tot aquest temps Catalunya ha intentat
trobar la manera d’encaixar amb Espanya, però finalment moltes catalanes i
catalans, gent de bona fe, han arribat a la mateixa conclusió que ERC defensa
des de fa 80 anys: que l’únic camí possible per Catalunya és la independència!
Primer vam intentar ser una Comunitat
història, que va acabar aigualida amb el “café para todos”. En l‘època de Pujol
es va intentar arribar a pactes i acords que permetessin esgarrapar un tant per cent de
l’IVA per a Catalunya, allò del “peix al cove”. Finalment vam intentar fer un
nou estatut que, tot i que va ser aprovat pel Poble Català i per les corts de
Madrid, va acabar implacablement retallat pel Tribunal Constitucional, desprès que
el PP presentés d’un recurs d’anticonstitucionalitat.
Tot inútil. Els governs de Madrid, siguin del
color que siguin, incompleixen sistemàticament qualsevol pacte, acord, fins i
tot llei que suposi més recursos per Catalunya o un millor tracte als catalans.
Hem arribat a tal punt d’abús contra els
catalans que fins i tot CIU se n’ha adonat de quina és la única opció possible. Però no us deixeu enganyar... si
CIU guanya amb majoria absoluta ja veureu com tot el procés s'alenteix, ja
veureu com s’aferraran a qualsevol petita concessió que faci el govern
d’Espanya per no haver de tirar cap endavant el procés d’Alliberament nacional.
Fixeu-vos-hi, que hem arribat a un punt en el que el
govern espanyol és capaç llençar els diners abans que donar-los a Catalunya. Prefereixen fer la connexió amb Europa foradant els Pirineus amb un túnel, quan
França ja ha dit que no l’enllaçarà per l’altre costat, abans que invertir
a Catalunya per potenciar el corredor del Mediterrani, que és la sortida més senzilla cap Europa.
La coalició Esquerra Republicana de Catalnya-Catalunya Sí és la única garantia per tirar endavant,
per caminar decidits cap a la independència, sense fer cap pas enrere. Perquè en les
nostres contrades, ERC probablement serà la única força clarament independentista que tindrà
representació al Parlament de Catalunya.
dijous, 13 de setembre del 2012
El poble ha parlat
Aquest any, la celebració de la Diada Nacional ha estat un èxit total. S'ha marcat una fita històrica pel nostre país i serà recordada per sempre més. No hi ha ningú que pugui posar-ho en dubte, tot i l'intent d'algunes televisions públiques estatals per desmerèixer-la. Cal fer un reconeixement públic a la feina ingent que ha fet l'ANC, que ha aconseguit que un milió i mig de persones es desplacessin des de múltiples punts dels països catalans. El record d'aquesta manifestació superarà amb escreix la del 77, on la gent que hi era encara recorda emocionada com cridaven allò de "llibertat, amnistia i estatut d'autonomia". D'aquí 30 anys els nostres fills explicaran que ells també hi eren i cridaven allò de in- inde-independència!
La Manifestació va ser espectacular, molts ja sospitàvem que seria un èxit, que hi hauria molta gent i que faríem una demostració de força, però crec que la quantitat de catalanes i catalans que van acabar manifestant-se ens va sorprendre a tots. Però el millor no és la quantitat de gent que hi havia demanant la independència (jo no vaig sentir ningú cridant pel pacte fiscal, i vosaltres? ) si no la seva qualitat. És habitual que en les manifestacions ens trobem amb papereres cremades, contenidors incendiats, vidres trencats, bancs arrencats... però aquest 11 de setembre no ha passat res de tot això. A la manifestació hi havia un ambient festiu i familiar, reinvindicatiu, però gens violent.
No vull acabar però, sense recordar que el primer èxit d'aquesta diada va ser la nit del dia 10. Més de 100 pobles i ciutats catalanes van organitzar marxes de torxes per la independència. Tarragona no va ser menys, més de 200 tarragonines i tarragonins vam sortir al carrer per fer evident que ja n'hi ha prou, que ja ha arribat l'hora de la llibertat!
La Manifestació va ser espectacular, molts ja sospitàvem que seria un èxit, que hi hauria molta gent i que faríem una demostració de força, però crec que la quantitat de catalanes i catalans que van acabar manifestant-se ens va sorprendre a tots. Però el millor no és la quantitat de gent que hi havia demanant la independència (jo no vaig sentir ningú cridant pel pacte fiscal, i vosaltres? ) si no la seva qualitat. És habitual que en les manifestacions ens trobem amb papereres cremades, contenidors incendiats, vidres trencats, bancs arrencats... però aquest 11 de setembre no ha passat res de tot això. A la manifestació hi havia un ambient festiu i familiar, reinvindicatiu, però gens violent.
No vull acabar però, sense recordar que el primer èxit d'aquesta diada va ser la nit del dia 10. Més de 100 pobles i ciutats catalanes van organitzar marxes de torxes per la independència. Tarragona no va ser menys, més de 200 tarragonines i tarragonins vam sortir al carrer per fer evident que ja n'hi ha prou, que ja ha arribat l'hora de la llibertat!
divendres, 7 de setembre del 2012
Comença un nou curs
Un altre curs està a punt de
començar. Arriba aquella època de l’any en què notem que l’estiu s’acaba, de
fet, aquest any s’ha acabat de cop. Enrera queden aquelles setmanes en què hem
hagut de “col·locar” la canalla al casal d’estiu, a casa els avis, amb una
veïna amb bona fe... Les famílies han fet esforços per a quadrar les vacances
del pare, les de la mare, una setmana aquí una setmana allà...
Aquest estiu ha estat
especialment marcat per la crisi. Moltes famílies no han pogut marxar de
vacances, però l’estiu és l’estiu i com a mínim hem pogut gaudir de la platja
que, de moment, encara és gratis. Ara les vacances s’han acabat. Mestres i
professors ja hem tornat a les escoles i l’alumnat és a punt de fer-ho. Un nou
curs escolar, amb una altra retallada severa en educació, amenaça a l’horitzó.
El curs comença amb 20.000
alumnes més, però amb 3.000 docents menys. Aquest curs s’aplicaran tots els “reajustaments”
que els governs (tant el de l’Estat com el de la Generalitat) han anat incorporant
els darrers mesos. El més destacat és l’augment d’alumnes per aula.
Pràcticament una de cada quatre classes de P3 tindrà més de 25 alumnes,
precisament a P3, on trobem l’alumnat més petit, que s’incorpora per primera
vegada a l’escola i que necessita més atenció de la mestra. A l’ESO la dada és
encara pitjor una de cada tres aules es trobarà amb més de 30 alumnes.
Però no tot s’acaba encabint
més alumnes a les aules, els docents treballaran més hores, el que comporta que
prop d’uns 500 mestres i professors de les nostres comarques s’hagin quedat
sense feina. Les baixes del professorat no es substituiran fins passats els primers 10 dies lectius,
això vol dir que si el mestre dels nostres fills i filles es posa malalt
estaran dues setmanes sent atesos per un mestre diferent cada hora. Per no
parlar de la disminució de les beques i de l’augment de preu del material
escolar. Sembla que encara no han entès que l’educació no és una despesa, sinó
una inversió de futur.
No podem oblidar que el curs
anterior va començar amb més alumnes i menys professors, amb l’eliminació de la
sisena hora, amb la supressió del projecte dels ordinadors a l’aula... aquest
any torna a ploure sobre mullat! Inevitablement,
el més perjudicat serà el futur dels nostres fills i filles i del nostre país.
El pitjor de tot és sentir a
la Consellera d’Educació explicant com gestionen la crisi preservant la
qualitat de l’Ensenyament. Si ja era prou alt l’índex de fracàs escolar quan hi
havia més hores de classe, quan eren menys alumnes per aula, quan hi havia més
possibilitats per atendre l’alumnat amb més dificultats per aprendre, quan es
substituïa el mestre ràpidament si es posava malalt... hi ha alguna possibilitat de preservar la
qualitat de l’ensenyament amb totes aquestes retallades per davant?
dijous, 30 d’agost del 2012
L'Onze de setembre
L’onze de setembre
Des de fa pràcticament 300 anys cada 11 de
setembre els catalans commemorem una derrota, la derrota del poble català a
mans de les tropes de Felip V. Aquest any 2012 és especialment intens pel que
fa a recordar derrotes, o si més no, situacions que no ens afavoreixen. Des de
la forta crisi que ja fa temps que ens ofega, fins a la forta pressió que rebem
d’Espanya, passant per les retallades que ens han obligat a apretar-nos el
cinturó. A Catalunya fa un temps que es respira un nou aire, és l’aire de
l’independentisme que arrela amb força entre la població, que dóna un bri
d’esperança, que fa pensar que les coses poden canviar i tot pot anar millor.
Per la Diada Nacional, són diversos els actes
que es fan. N’hi ha algun de més tradicionals, com l’ofrena floral que fan les
entitats i els partits. N’hi ha d’altres que es comencen a instaurar, com la
marxa de torxes la nit del 10 de setembre que organitzem des d’ERC per retre
homenatge a Rafael de Casanoves – qui va ser conseller en cap durant els últims
mesos del Setge de Barcelona-, o com l’11 de Setembre Popular a Tarragona que aquest
any agrupa 32 entitats de la ciutat, amb gegants, diables, grallers i on
s’organitzen activitats per la canalla, actuacions musicals i parlaments pels
carrers de la Part Alta. També n’hi ha de nous d’aquest any, com l’acte central
que l’Assemblea Nacional de Catalunya celebrarà el proper dia 8 per la tarda al
Camp de Mart.
Tots aquests actes formen part d’una
celebració important, centrada en la nostra ciutat i a la què és important
assistir-hi. Cal fer palès que Tarragona també recorda els fets de l’11 de
setembre. Aquest any, però, tenim una
cita que sobresurt per sobre de totes. L’ANC, un moviment popular que ha arrencat
des de l’arrel de la ciutadania, ens proposa que ens manifestem, de manera
unitària, sota el lema: Catalunya, nou estat d’Europa. La gran pregunta
d’aquests darrers dies ha estat si el President de la Generalitat marxaria amb
el poble, si s’afegiria al crit unànime i faria evident per a tots que
Catalunya està unida, amb el seu Govern al capdavant, marcant el pas i deixant
clar que comencem a caminar cap a la independència. Però, lamentablement, fa
pocs dies ja vam saber que això no serà així, doncs Artur Mas ha anunciat que
ell no vol marxar, si més no, no al costat del poble.
Però nosaltres sí que volem marxar, i pensem
que aquest 11 de setembre cal fer una demostració de força. Cal que totes les
catalanes i els catalans marxem sobre Barcelona. Perquè aquesta vegada, el que
toca és això, anar-hi tots, fer ben visible quants som i què volem, per deixar
clar d’una vegada per totes que els Catalans volem marxar, volem la
independència.
dilluns, 27 d’agost del 2012
Benvingudes a totes i a tots!
Avui estreno aquest bloc, avui que faig 40 anys.
He pensat que un bloc seria un bon regal d'aniversari. Un lloc on poder expressar el que penso i compartir-ho amb vosaltres. La meva intenció és explicar el que penso, el meu punt de vista sobre temes molt variats: podem parlar del País, de l'escola, de la feina, del dia a dia, és a dir, de la vida.
Espero que estigueu aquí, amb mi, els propers 40 anys ;)
Mònica
Avui estreno aquest bloc, avui que faig 40 anys.
He pensat que un bloc seria un bon regal d'aniversari. Un lloc on poder expressar el que penso i compartir-ho amb vosaltres. La meva intenció és explicar el que penso, el meu punt de vista sobre temes molt variats: podem parlar del País, de l'escola, de la feina, del dia a dia, és a dir, de la vida.
Espero que estigueu aquí, amb mi, els propers 40 anys ;)
Mònica
Subscriure's a:
Missatges (Atom)