dilluns, 25 d’agost del 2014

11 del 9 i 9 de l'11

S’acosta el setembre. La festa Major petita s’ha acabat - per cert, permeteu-me que des d’aquí feliciti a les colles castelleres de la nostra ciutat per la gran diada de Sant Magí que van aconseguir-  i que s’acabi la festa és senyal que s’acaba l’agost.
Aquest agost, a Tarragona, hem viscut moments que tardarem en oblidar.  Entre d’altres l’acte organitzat per l’Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural el passat dissabte dia 16. Els tarragonins ens vam aplegar en un lloc especialment simbòlic de la nostra ciutat, l’Amfiteatre romà, per enviar un missatge al món, i especialment al president de torn de la Unió Europea, Matteo Renzi, per a fer saber a Europa i al món que volem votar. Aquesta és una demostració més, com les que es vénen succeint per tot el país, que els catalans ho tenim clar, que volem decidir el nostre futur com un país normal, que volem donar un mandat democràtic clar als nostres representats polítics.
Els propers mesos seran decisius per la història del nostre país. Després d’esperar 11 mesos, arribarà la consulta, cada dia la tenim més propera. Cal que fem tot el que estigui a les nostres mans per a poder votar el 9N. Però poder votar aquest dia no serà senzill, hi haurà qui no ens ho posarà gens fàcil. Per molt que el Govern de la Generalitat aprovi la llei de consultes aquest setembre, ja trobaran la manera de privar-nos del nostre dret a decidir. És per això que pren una importància màxima el fet de donar a conèixer al món quina és la nostra situació. Explicar que som un poble pacífic però decidit, que volem votar i que cap governant que es consideri demòcrata ens pot negar aquest dret.
Cal que anem tots fent pinya en la mateixa direcció. Cal que ningú intenti abandonar ara el vaixell. Cal que ens sumem tots a la V per exigir que volem votar el 9N. Cal que treballem perquè les persones del nostre voltant omplin també els carrers el dia 11. Perquè com deia fa pocs dies l’Oriol Junqueras: ”La ciutadania ha de deixar clar que no està per orgues ni romanços, que s'ha de complir la voluntat democràtica i que els partits estem aquí per això, per respondre i respectar la voluntat de la ciutadania. Pacta sunt servanda, els acords hi són per complir-los, no per especular-hi frívolament. A aquells que no estiguin a l'altura del moment, la història els jutjarà; no és el moment de dubtes ni vacil·lacions.”
No hem de defallir ara que estem en la recta final. Cal que sumem esforços, que ens manifestem massivament, que per un dia trenquem amb les nostres rutines i ens sumem al gran projecte, a la V.  Un projecte que ha sorgit des de baix, des dels ciutadans, des de les seves ganes de decidir i de fer veure al món que volem votar i votarem. Cal que ho tinguem clar, és ben cert, la història ens convoca i en moments en què un pot construir  la història i ser part activa en la transformació d’un país... qui es quedarà a casa?
Ara és l’hora!