dimarts, 11 de desembre del 2012

El retorn de l'opressió de la llengua

L’esborrany de la LOMCE que es va fer públic la setmana passada fa palès, una vegada més, el rebuig que Espanya mostra cap a la nostra llengua i cap a la nostra cultura. En l’esborrany d’aquesta nova llei d’educació (la vuitena des dels anys 70) es rebutja tot reconeixement possible a la llengua catalana, tant com a llengua pròpia del país com a element distintiu de la nostra cultura. Fins a tal punt és evident aquest menyspreu a la llengua, que el govern valencià (també del Partit Popular) ha demanat que es faci un replantejament del tema de la llengua i la seva avaluació.

Sembla que el ministre Wert, en el seu afany d’espanyolitzar els alumnes catalans, ha obviat el més evident, que el fet d’ensenyar la llengua pròpia del país a tot l’alumnat evita que hi hagi una fractura social i cultural en la nostra societat, en el nostre dia a dia i permet que tothom domini les dues llengües oficials. Gràcies a la immersió lingüística et pots adreçar a qualsevol infant en català, sense haver de patir per si t’entendrà o no. La immersió lingüística porta 30 anys afavorint la cohesió social i la igualtat d’oportunitats entre els catalans de sempre i els catalans nouvinguts.

El model d’immersió lingüística del nostre país és un model d’èxit, un model educatiu que garanteix un alt nivell de coneixement de la nostra llengua, la llengua catalana, però també de la llengua castellana. Cal recordar que en les avaluacions externes s’ha constatat que el nivell de castellà dels alumnes catalans és superior que el nivell dels alumnes d’altres comunitats autònomes.

En un moment en què les retallades a l’ensenyament públic estan dificultant enormement la tasca en els centres educatius, en què no hi ha recursos econòmics suficients per a substituir els docents malats, en què tenim els nens a les aules sense tutor fins a dues setmanes, en que s’ha eliminat la sisena hora en pràcticament tots els centres públics, en què les escoles no tenen recursos per, ni tan sols, comprar el material necessari per a fer la decoració nadalenca... com té el Sr. ministre la vergonya de dir que caldrà pagar una escola privada a aquells alumnes que vulguin ser escolaritzats en castellà?

Perquè sembla que aquesta és la línia que ha escollit el ministeri d’educació del Partit Popular, perquè aquesta llei, més enllà del debat de la immersió, augmenta la privatització de l’ensenyament públic. Entre d’altres, canvia els criteris a l'hora de subvencionar aquests centres de titularitat privada o els períodes de vigència dels concerts educatius.

Ja ho va dir ell, que volia que: “los alumnos catalanes se sientan tan españoles como catalanes”. Però en realitat no és això el que vol i tots ho sabem. El que vol és eliminar la identitat catalana, començant per atacar els pilars fonamentals de la nostra societat: la llengua i l’educació. Però no ho aconseguirà, perquè ja hem viscut altres períodes d’opressió de la llengua i ens n’hem sortit i aquesta vegada no serà menys!!