dimecres, 8 d’abril del 2015

Tarragona, una ciutat de tots i per a tots

La defensa de les nostres lleis i institucions té com objectiu millorar els drets individuals de les persones i la justícia social. El proper 24 de maig escollirem les persones que ens representaran a l’ajuntament. L’objectiu dels nostres representants ha de ser millorar la qualitat de vida de tots els tarragonins. Desafortunadament no és un objectiu fàcil, però aquesta dificultat ha d’esperonar-nos encara més per posar totes les estratègies al nostre abast per lluitar-hi.

La lluita dels catalans sempre ha estat dirigida a la defensa dels drets socials i nacionals, dos àmbits que van estretament lligats. L’ajuntament, com l’administració més propera a la ciutadania, ha de lluitar per reduir les desigualtats entre els tarragonins, tot respectant les diferències que ens fan singulars a cadascú de nosaltres. Aquestes desigualtats es fan evidents en molts aspectes. La igualtat d’oportunitats no és la mateixa per a tots, està molt marcada pel context sòcio-econòmic de cada persona. La desigualtat no està causada per un sol factor, ve derivada de mancances estructurals en àmbits transversals com ara el treball, l’habitatge, la salut, l’ensenyament, la cultura, etc. o per característiques pròpies de la persona. Com a ciutat hem de fer una inversió potent en serveis socials com a mecanisme per igualar les oportunitats de tots els tarragonins. Cal que tinguem clar que tot allò que invertim en les persones acaba repercutint sobre la qualitat de vida de tots els ciutadans.

La possibilitat d’accedir als serveis i als espais és una altra gran font de desigualtat. Per a fer una ciutat per a tots cal que la fem accessible. No és acceptable que tinguem uns espais i una oferta pública, cultural per exemple, on alguns tarragonins no hi puguin accedir. Veiem una evidència clara d’aquest problema a l’estació de tren (que no és accessible ni ho serà properament) o en alguns museus, on algunes persones amb discapacitat sensorial poc hi tenen a fer. Tot i això la nostra ciutat ha començat a fer algunes inversions per facilitar l’accessibilitat als espais públics, com per exemple habilitant el pas soterrat de la plaça dels carros. Desafortunadament sembla que aquesta inversió ha estat en va ja què, aquesta setmana santa sense anar més lluny, no funcionaven ni les escales ni l’ascensor.

És necessari que pensem la ciutat (serveis de l’ajuntament, accés a la cultura i als espectacles, accés als espais...) sense deixar ningú fora.  Cal que Tarragona es converteixi en un ciutat per a tots, que no exclogui a ningú. Només una formació adequada dels tècnics permetrà una planificació de la ciutat per a que estigui a l’abast de tothom.

Aquesta feina, però no cal que la faci l’ajuntament sol. Cal reconèixer les entitats de tercer sector, més enllà de l’anàlisi d’eficiència en termes econòmics, com un agent social i no lucratiu que coneix, té experiència i treballa amb les persones amb discapacitat o en risc d’exclusió. Cal reconèixer i promoure la seva feina i fomentar la coresponsabilitat de determinades línies d’actuació entre l’ajuntament i aquestes entitats.


La història de Catalunya està plena d’episodis de lluita pels drets del pagesos, dels obrers, dels treballadors, de les classes populars per alliberar-nos dels abusos ja sigui del sistema feudal, de la noblesa o de la monarquia. Aquesta lluita continua mantenint-se avui en dia. ERC ha treballat i ho seguirà fent per la millora de la qualitat de vida de tots els ciutadans del nostre país i de la nostra ciutat.