Dilluns 2 de juny el monarca
espanyol va anunciar la seva abdicació a favor del seu fill. En un país com el
nostre, on els ciutadans demanen cada vegada ser més partícips en les decisions
que es prenen i tenir dret a decidir, el tema de la successió enceta una nova
polèmica. El fet de que l’elecció del cap d’estat es faci d’una manera
dinàstica, per dret de naixement i sense valorar els mèrits del successor, posa
en evidència l’anacronisme d’aquesta institució. No cal ni tal sols entrar a
valorar el masclisme del sistema, que deixa de banda a les dones, nascudes
primer i per tant amb més dret de ser hereves, per donar prioritat al mascle.
Cal recordar la decisió de mal gust,
des del punt de vista català, que va prendre Joan Carles al posar al seu hereu
el nom de Felip. Això el convertirà en Felip VI, succeint a Felip V de nefast
record pels catalans.
Aquesta abdicació és un canvi que no
canvia res. El nou rei ocuparà el lloc del seu pare i res apunta que pugui
tenir una línia d’actuació diferent a la del seu antecessor. L’educació del
príncep Felip en acadèmies militars i en temes relacionats amb el protocol
reial no sembla que inclogui cap apartat relatiu a l’adaptació de la monarquia
al segle XXI ni cap reforma constitucional que parli de l’estat plurinacional
ni del dret a decidir dels pobles.
Fa cent anys només existien tres
repúbliques en tota Europa. Les monarquies han anat desapareixent al llarg
d’aquests anys i més que haurien de desaparèixer. De fet ja ho diu aquella
previsió: finalment només sobreviuran cinc reis (els quatre de les cartes i la
reina d’Anglaterra).
El passat dia 25 els tarragonins i
els catalans ho vam dir molt clar a les urnes, Volem decidir i reclamem una
nova Catalunya i per aconseguir-ho seguirem treballant fins el proper 9N, dia
en què ho deixarem tot a punt per a declarar la República Catalana.
