El poble ha parlat

Aquest any, la celebració de la Diada Nacional ha estat un èxit total. S'ha marcat una fita històrica pel nostre país i serà recordada per sempre més. No hi ha ningú que pugui posar-ho en dubte, tot i l'intent d'algunes televisions públiques estatals per desmerèixer-la. Cal fer un reconeixement públic a la feina ingent que ha fet l'ANC, que ha aconseguit que un milió i mig de persones es desplacessin des de múltiples punts dels països catalans. El record d'aquesta manifestació superarà amb escreix la del 77, on la gent que hi era encara recorda emocionada com cridaven allò de "llibertat, amnistia i estatut d'autonomia". D'aquí 30 anys els nostres fills explicaran que ells també hi eren i cridaven allò de in- inde-independència!

La Manifestació va ser espectacular, molts ja sospitàvem que seria un èxit, que hi hauria molta gent i que faríem una demostració de força, però crec que la quantitat de catalanes i catalans que van acabar manifestant-se ens va sorprendre a tots. Però el millor no és la quantitat de gent que hi havia demanant la independència (jo no vaig sentir ningú cridant pel pacte fiscal, i vosaltres? ) si no la seva qualitat.  És habitual que en les manifestacions ens trobem amb papereres cremades, contenidors incendiats, vidres trencats, bancs arrencats... però aquest 11 de setembre no ha passat res de tot això. A la manifestació hi havia un ambient festiu i familiar, reinvindicatiu, però gens violent.

No vull acabar però, sense recordar que el primer èxit d'aquesta diada va ser la nit del dia 10. Més de 100 pobles i ciutats catalanes van organitzar marxes de torxes per la independència. Tarragona no va ser menys, més de 200 tarragonines i tarragonins vam sortir al carrer per fer evident que ja n'hi ha prou, que ja ha arribat l'hora de la llibertat!

Comença un nou curs

Un altre curs està a punt de començar. Arriba aquella època de l’any en què notem que l’estiu s’acaba, de fet, aquest any s’ha acabat de cop. Enrera queden aquelles setmanes en què hem hagut de “col·locar” la canalla al casal d’estiu, a casa els avis, amb una veïna amb bona fe... Les famílies han fet esforços per a quadrar les vacances del pare, les de la mare, una setmana aquí una setmana allà...

Aquest estiu ha estat especialment marcat per la crisi. Moltes famílies no han pogut marxar de vacances, però l’estiu és l’estiu i com a mínim hem pogut gaudir de la platja que, de moment, encara és gratis. Ara les vacances s’han acabat. Mestres i professors ja hem tornat a les escoles i l’alumnat és a punt de fer-ho. Un nou curs escolar, amb una altra retallada severa en educació, amenaça a l’horitzó. 

El curs comença amb 20.000 alumnes més, però amb 3.000 docents menys. Aquest curs s’aplicaran tots els “reajustaments” que els governs (tant el de l’Estat com el de la Generalitat) han anat incorporant els darrers mesos. El més destacat és l’augment d’alumnes per aula. Pràcticament una de cada quatre classes de P3 tindrà més de 25 alumnes, precisament a P3, on trobem l’alumnat més petit, que s’incorpora per primera vegada a l’escola i que necessita més atenció de la mestra. A l’ESO la dada és encara pitjor una de cada tres aules es trobarà amb més de 30 alumnes.

Però no tot s’acaba encabint més alumnes a les aules, els docents treballaran més hores, el que comporta que prop d’uns 500 mestres i professors de les nostres comarques s’hagin quedat sense feina. Les baixes del professorat no es substituiran  fins passats els primers 10 dies lectius, això vol dir que si el mestre dels nostres fills i filles es posa malalt estaran dues setmanes sent atesos per un mestre diferent cada hora. Per no parlar de la disminució de les beques i de l’augment de preu del material escolar. Sembla que encara no han entès que l’educació no és una despesa, sinó una inversió de futur.

No podem oblidar que el curs anterior va començar amb més alumnes i menys professors, amb l’eliminació de la sisena hora, amb la supressió del projecte dels ordinadors a l’aula... aquest any torna a ploure sobre mullat!  Inevitablement, el més perjudicat serà el futur dels nostres fills i filles i del nostre país.

El pitjor de tot és sentir a la Consellera d’Educació explicant com gestionen la crisi preservant la qualitat de l’Ensenyament. Si ja era prou alt l’índex de fracàs escolar quan hi havia més hores de classe, quan eren menys alumnes per aula, quan hi havia més possibilitats per atendre l’alumnat amb més dificultats per aprendre, quan es substituïa el mestre ràpidament si es posava malalt...  hi ha alguna possibilitat de preservar la qualitat de l’ensenyament amb totes aquestes retallades per davant?