Aquest any, la celebració de la Diada Nacional ha estat un èxit total. S'ha marcat una fita històrica pel nostre país i serà recordada per sempre més. No hi ha ningú que pugui posar-ho en dubte, tot i l'intent d'algunes televisions públiques estatals per desmerèixer-la. Cal fer un reconeixement públic a la feina ingent que ha fet l'ANC, que ha aconseguit que un milió i mig de persones es desplacessin des de múltiples punts dels països catalans. El record d'aquesta manifestació superarà amb escreix la del 77, on la gent que hi era encara recorda emocionada com cridaven allò de "llibertat, amnistia i estatut d'autonomia". D'aquí 30 anys els nostres fills explicaran que ells també hi eren i cridaven allò de in- inde-independència!
La Manifestació va ser espectacular, molts ja sospitàvem que seria un èxit, que hi hauria molta gent i que faríem una demostració de força, però crec que la quantitat de catalanes i catalans que van acabar manifestant-se ens va sorprendre a tots. Però el millor no és la quantitat de gent que hi havia demanant la independència (jo no vaig sentir ningú cridant pel pacte fiscal, i vosaltres? ) si no la seva qualitat. És habitual que en les manifestacions ens trobem amb papereres cremades, contenidors incendiats, vidres trencats, bancs arrencats... però aquest 11 de setembre no ha passat res de tot això. A la manifestació hi havia un ambient festiu i familiar, reinvindicatiu, però gens violent.
No vull acabar però, sense recordar que el primer èxit d'aquesta diada va ser la nit del dia 10. Més de 100 pobles i ciutats catalanes van organitzar marxes de torxes per la independència. Tarragona no va ser menys, més de 200 tarragonines i tarragonins vam sortir al carrer per fer evident que ja n'hi ha prou, que ja ha arribat l'hora de la llibertat!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada