Un dels canvis principals que ens ha portat la nova legislatura, arran de les eleccions municipals, és una ampliació del nombre de grups municipals que estem als plens de l'Ajuntament. Això ha fet que els plenaris s'allarguin de manera notable. El motiu és ben clar: ara som set grups enlloc dels quatre d'abans i tots tenim temes importants que volem portar al ple i, a més volem explicar a la ciutadania perquè votem el que votem en les mocions dels altres grups, ja que pensem que és necessari que els tarragonins sàpiguen perquè fem el que fem. Això és com un sopar a on hi ha dues persones o a on n'hi ha una mitja dotzena. És evident que allà on hi ha més gent les converses s'allarguen i les tertulies són més completes i enriquidores. El nostre sopar és el ple municipal
Entenc, i aquesta és la part que no em sorprèn, que per algunes persones aquest canvi sigui difícil. Penso , per exemple, en els mitjans de comunicació, que han vist allargades les seves jornades laborals i que tenen moltes més mocions i moltes més notícies per explicar que abans. Comprensiblement això complica la seva feina i fa que sigui difícil triar què explicar i què no.
El que sí que em sorprèn, i molt, és que hi hagi alguns portaveus dels grups municipals que es lamentin en privat o, el que encara és pitjor, públicament de la durada dels plens dient que això s'ha d'acabar i que hem de buscar la manera de retallar les hores que estem allà parlant. Trobo una falta de respecte que en els plens de la nostra ciutat, que són només un cop cada mes, hagim de còrrer. Per mi és molt important dedicar un temps a proposar aquelles coses que pensem que poden ajudar a millorar la ciutat (una millora en la contractació, unes beques per fomentar l'esport, etc.) o que pensem que són de justícia ( la defensa dels afectats per la Talidomida, l'anul.lació del judici a Lluís Companys, etc.)
Penso que la nostra feina com a regidors d'aquest Ajuntament no és mirar l'hora, no és pensar que si marxem a dinar abans millor per nosaltres. Penso que la confiança que els ciutadans ens heu posat a les mans és per debatre a fons les idees, defensar les notres prioritats i explicar les nostres postures. I si això ens fa dinar a les cinc enlloc de a les dues un cop al mes, tampoc no passa res!
