Anem a guanyar les eleccions!

Aquest diumenge 26 de juny tornem a tenir eleccions. Segur que tots coneixeu gent que diu que aquestes eleccions no ens interessen, que diuen: què hi hem d’anar a fer a Madrid? Ja s’ho faran aquests espanyols... 

A les eleccions del 20D, la primera volta d’aquestes eleccions al congrés dels diputats, esquerra va ser la segona força a Catalunya. Per ser unes eleccions espanyoles això és tot un èxit!  Però, a més a més, a la demarcació de Tarragona, aquí on diuen que que hi ha tants votants del PP i de Ciudadanos, esquerra també va ser la segona força.

El Diumenge hem d'anar a votar, a defensar el nostre dret a decidir qui volem ser i qui volem que ens representi. És cert que esperem aviat no ser a Madrid, però mentrestant: anem a votar i GUANYEM LES ELECCIONS!! Perquè la resposta més contundent a una victòria del PP a Espanya, és una Victòria d’Esquerra a Catalunya!

Esquerra és l’únic partit que té les coses clares. Sabem el què volem i sabem cap a on anem. I ho diem aquí a Tarragona, i a les Terres de l’Ebre i a Barcelona, i a Madrid.. No som com aquells que diuen avui sí, però demà no ho sé... I que ens parlen de referèndums impossibles carregats de bones intencions. Nosaltres diem el mateix aquí i allà, diem el mateix avui que vam dir ahir, som coherents i tenim molt clar què volem i cap a on anem.

Anem a Madrid per defensar la igualtat de d’oportunitat dels catalans, i això passar per millorar les polítiques socials i per aconseguir una fiscalitat més justa. Hem de millorar moltes coses, com per exemple, la situació dels refugiats. Aquí som terra d’acollida, els nostres pares, els nostres avis van viure un exili i sabem que és ser desplaçat de casa teva, per això volem acollir refugiats. Però per molt que els tarragonins i el catalans obrim les portes de casa nostra, el govern de l’estat espanyol els hi tanca aquestes portes als morros.

I anem a Madrid a Defensar també els drets dels treballadors, i Salari Mínim de 1000 Euros, que no és un somni, és una realitat recollida a la carta social europea. Perquè no ens podem permetre tenir  treballadors pobres, amb una feina precària que no els permet arribar a final de mes.

Tenim clar què  volen, i com diu en Gabriel Rufian volem un estat que no sigui tan fort amb els febles ni tant feble amb els forts.

Cuidem prou les nostres escoles?

L’escola té un paper fonamental per al desenvolupament i la socialització dels nostres nens i nenes. Per als infants l’escola és una segona casa, passen tantes hores allà com hores passen a casa desperts, de vegades fins i tot més. L’espai escolar ha de ser un lloc acollidor i estimulant, que ajudi a desenvolupar al màxim les seves potencialitats. En els darrers anys estem veient propostes innovadores que pretenen fer una renovació dels espais escolars per afavorir també una renovació pedagògica.

Davant d’aquesta realitat innovadora, però, trobem la realitat d’algunes de les escoles  públiques de la nostra ciutat. Aquesta realitat és que moltes d’elles estan ubicades en edificis molt antics i d’altres ni tan sols això, estan temporalment instal.lades en barracons, una temporalitat que ja fa  més de de 10 anys que dura.

Més enllà dels habituals problemes que trobem sempre a les escoles com ara goteres, patis que s’inunden, lavabos que s’embossen, etc. en les darreres setmanes hem vist alguns episodis preocupants que són un exemple de la ineficiència en el manteniment de les escoles: centres on han aparegut esquerdes a les aules  i,  fet ja més preocupant,  cornises que es desprenen i cauen al pati, afortunadament  fora de l’horari escolar!

És imprescindible que l’equip de govern faci un plantejament seriós sobre com fem el manteniment de les nostres escoles per tal de garantir-ne la seguretat. Sobre com es planifica el manteniment dels edificis municipals, especialment dels centres escolars. Més enllà d’anar posant pedaços en finestres que no tanquen i persianes que no pugen, cal pensar en els problemes actuals i en els que apareixeran en els propers anys. Cal definir una línia estratègica que marqui què cal revisar i cada quan cal fer-ho. Una estratègia definida que indiqui quin és l’estat de cada centre i quines prioritats de manteniment hi ha.

Com ja hem denunciat altres vegades aquest equip de govern està mancat, també en aquest tema, d’una línia estratègica, d’un plantejament acurat per a fer la seva gestió. La solució no és anar posant pegats al problemes que apareixen, la solució és una planificació realista  a llarg termini.  Com a mostra un botó: des de l’ajuntament van reclamar a un institut de la nostra ciutat que portés la documentació referent a una nova planta de l’edifici i a un pavelló...que no s’havien arribat a construir mai!

Cal fer un canvi en com es gestionen els recursos. Un canvi que millori l’eficiència en el manteniment de les escoles i en  redueixi els costos. El primer pas ha de ser un plantejament seriós per remunicipalitzar aquest servei. Els segon ha de ser crear un brigada especialitzada que es dediqui exclusivament a fer intervencions urgents en aquests espais. Finalment cal fomentar l’autogestió dels propis centres escolars, que són els més capacitats per decidir quines són  les inversions prioritàries i urgents, una autogestió que passar per tenir un fons econòmic propi.  

Potser així podrem dir que sí, que cuidem prou les nostres escoles...