Avui, 15 d’octubre, commemorem la mort d’un President de la Generalitat de
Catalunya, escollit democràticament a les urnes i afusellat pel règim
franquista tal dia com avui, fa 73 anys. Companys va ser un home valent que va
donar la vida en defensa del seu país i dels seus ideals. La seva proclamació
de la República Catalana, tot i que no va anar més enllà de la plaça Sant
Jaume, va ser fonamental per a què els líders espanyols es plantegessin un nou
estatus per a Catalunya.
Lluís Companys, que estava exiliat a França després de la victòria de les
tropes feixistes, va ser detingut per la Gestapo
amb col·laboració de membres de l'ambaixada espanyola a França. Des d’allà va
ser traslladat a Madrid on se li van obrir diligències per ser President de la Generalitat
i ministre de la República. Van fer-li un consell de guerra al Castell de
Montjuïc, sense cap garantia processal i el van condemnar a mort. Va ser
afusellat a dos quarts de set de la matinada, el 15 d'octubre de 1940, al fossar de Santa
Eulàlia del castell de Montjuïc. Tenia 58 anys. L'últim que
va cridar va ser "Per Catalunya!"
El president que avui homenatgem estaria orgullós si pogués veure la
realitat del seu país avui en dia, si pogués veure que milers i milers de
catalans ens manifestem contínuament de manera pacífica i entusiasta per
aconseguir decidir el nostre futur, per a poder votar, per a poder ser
independents.
Des de l’entrada de les tropes feixistes a Barcelona fins el dia que va
morir Lluís Companys, els franquistes van executar més de 2.500 persones. Totes
elles van ser executades en judicis sumaris sense garanties processals, amb
falses acusacions i amb execucions directes. Ara que fa 73 anys del seu
afusellament, ERC ha presentat a Buenos Aires una querella pel crim contra la
humanitat que suposà la mort del President. Anar a l’Argentina ha estat l’única
opció després que l’Estat Espanyol s’hagi negat sistemàticament a reparar les
víctimes del feixisme i a portar a
judici als responsables d’aquests crims. Aquesta negació es basa en la llei
d’Amnistia de l’any 77, una llei preconstitucional que el govern es nega a derogar
tot i les demanes internacionals que li han arribat per a què ho faci.
Per recordar el nostre president, cada 15 d’octubre a les 7 del matí, a la
Muntanyeta de l’Oliva es llegeix la sentència a Mort de Lluís Companys i es
llencen salves en el seu honor. També per la tarda, a les 18.30 els Tarragonins
li retrem homenatge a la Rambla que porta el seu nom.
Con deia el President Companys: Visca Catalunya! Visca la República! Visca
la llibertat!
Mònica el final m'ha arribat a l'interior del cor i m'he emocionat amb un petit humiteig d'ulls.
ResponEliminaNo hem de parar fins que l'Estat Espanyol repari el que encara es pot reparar del processament amb judici més que dubtós del president Lluís Companys i de totes les víctimes del feixisme en general i en quan a portar a judici als responsables de tots els crims que han perpetrat els feixistes, tan de bo es pogués aconseguir però ja hi han alguns que han mort i segurament continuaran acabant mica a mica sense cap judici previ i aixó em sap molt greu, a Fraga l'haurien d'haver jutjat fa moltíssim de temps i ja veus com va acabar. Mònica m'agrada molt la teva publicació, ja saps com sempre i les que fa el Pau Ricomà també les trobo molt ben fetes...