Aquest inici de curs estem vivint unes situacions en el món de
l’ensenyament que mereixen ser analitzades. Semblava que els mestres i
professors de casa nostra estaven resignats davant les retallades produïdes en
els recursos per atendre l’alumnat i en el salari dels docents. Però una sèrie
de fets, que venen de fora, sacsegen novament el món educatiu.
Aquests dies la comissió d’educació del congrés dels diputats està
debatent les més de 700 esmenes presentades a la reforma educativa que defensa
el ministre d’educació José Ignacio Wert. Convé recordar algunes de les perles
que ens ha deixat en les seves declaracions aquest ministre quan parlava de
l’objectiu de l’educació que no era altre que “españolizar a los alumnos
catalanes” i una frase que ens demostra el seu caràcter, “soy como un toro
bravo, me crezco con el castigo”.
Aquesta reforma suposarà una nova llei d’educació. Una més, emmarcada en
el despropòsit de noves lleis educatives cada vegada que el PSOE i el PP es
succeeixen en el govern espanyol: LOCE, LOE, LOMCE. Ley Orgánica para la Mejora
de la Calidad Educativa, en diuen. La gran majoria de les esmenes que s’estan
debatent seran rebutjades. Una de les poques que s’ha acceptat, de forma pactada entre el PP i UpyD, serà una
esmena que parla del reconeixement del castellà com a llengua vehicular a tot
l’estat, carregant contra la immersió lingüística que s’aplica a Catalunya. És
habitual que el govern del PP i els seus aliats naturals facin lleis i esmenes
pensant en Catalunya. Mireu si ens tenen en compte. La llàstima és que sempre
sigui pensant contra Catalunya.
Una altra situació que mereix un comentari a part és la que s’està
vivint a les illes Balears. Els docents de les illes, amb el suport de la
comunitat educativa, van iniciar fa tres
setmanes una vaga indefinida contra la
política educativa i lingüística del seu Govern, com a conseqüència de l’aplicació del decret
de Tractament Integrat de Llengües (TIL). Una comunitat com les illes Balears,
on el PP governa sent el partit més votat, s’ha revoltat per un tema tan
sensible com és la llengua. Fixeu-vos si s’han revoltat que fins i tot,
Cristòfol Soler, expresident del Govern balear pel Partit Popular, ha fet una aportació
econòmica a la caixa de resistència que s’ha creat per a donar suport als
docents balears i poder finançar la campanya contra el TIL.
La teoria és que aquest decret ha de servir per a incorporar l’anglès a
les aules. El que diu la lletra petita, però, és que si el professorat no està
prou preparat per donar la seva matèria en anglès ho pot fer en castellà (però
no en català), trencant el sistema d’immersió en català que s’havia aplicat
fins ara i que ha estat objecte de reconeixement per part de diverses
institucions europees i internacionals. La immersió lingüística ha contribuït a
pal·liar el greu desequilibri que viu la llengua catalana respecte del
castellà. A més, ha mostrat la seva eficàcia en l’acollida i la inclusió social
dels infants i joves nouvinguts.
El govern del Sr.Bauzá pretén desmuntar un model lingüístic escolar que
ha funcionat positivament i que té l’aval del 90% dels pares i mares, que han
triat el català com a llengua per a l’ensenyament. El Govern Balear arriba a un
punt màxim de cinisme quan lliga el fracàs escolar i la immersió lingüística en
català. Això és una fal·làcia i una simplificació de la complexa realitat del
món social i educatiu.
Per començar, jo no crec que el fracàs escolar és pugui atribuir al que diuen aquesta colla de energumens, més aviat podria atribuir-se a que cada vegada els mestres guanyen menys en salari havent de fer la mateixa feinoa o encara més amb menys mestres per que així s'estalvia ¿?... i aquí hi ha dues classes de persones, les que tenen vocació i les que per a elles una feina és simplement una feina i no els culpo del tot; les primeres amb menys sou encara que sense agradar-lis continuen ensenyant igual de bé que avanç i les segones que no tenen vocació o tenien molt poca, aquesta mica se'ls i torna per sota dels llindars de la mica que podrien tindre internament. Com he dit jo no els culpo sencer-ament a ells, per mi els verdaders culpables son els que han de garantir una bona qualitat d'ensenyament i s'ho passen pel forro. I en quan a la tossuderia Espanyola reflectida amb la penosa metàfora del toro bravo del Wert, vull dir que com més estirin cap a un costat, el nostre ruc Català fa més força en la direcció contraria. Per cert Mònica, una publicació fantàstica la teva però que a aquestes altures ja no em sorprèn, doncs n'has fet tantes... (y)
ResponElimina