La trampa de l'austeritat

Anys enrere es parlava de l’austeritat com un valor en el que calia educar. Se’ns presentava l’austeritat en contraposició al consumisme i es parlava, per exemple, de celebrar les festes d’una manera austera, sense fes excessos i sense gastar més del que era necessari.

Actualment, però, la situació ha canviat molt i la paraula austeritat no porta afegida aquella connotació positiva d’altres èpoques. Hi ha alguns economistes i alguns polítics europeus, especialment Frau Merkel, que ens han intentat fer creure que la política d’austeritat estricta és l’única que pot generar confiança i, conseqüentment, permetre’ns sortir de la crisi. Les polítiques d’austeritat han estat la base d’actuació de molts governs en els darrers anys. Un recent estudi del Fons Monetari Internacional sobre 173 casos d’austeritat fiscal registrats en països avançats entre 1978 i 2009 mostra que les conseqüències van ser contracció econòmica i augment de l’atur. La Comissió Europea ha utilitzat els estudis dels economistes Reinhart i Rogoff com a base empírica per imposar la seva política d’austeritat. Darrerament, però, s’han descobert errors en aquest estudis. Un error en un full de càlcul va portar a unes conclusions equivocades que han abocat a milers de persones a la misèria.

Aquest abús de les polítiques d’austeritat ha acabat enfonsant a les classe mitjana i baixa. Aquesta austeritat ni ha creat mes ocupació, ni ha contribuït al creixement econòmic, ni ha millorat el benestar de les persones. Amb l’austeritat  ha baixat la inversió pública, els sous i les pensions i en canvi han pujat els impostos, l’atur i el deute. Doncs sí, el deute, perquè el tant per cert de deute públic respecte al PIB ha continuat pujant tot i les extremes mesures d’austeritat.

Potser sí que hauríem de ser més austers. L’estat espanyol hauria de ser més auster en el seu pressupost i no gastar 28.000 milions d’euros anuals en armament. O ser més auster en els ministeris sense competències als que destina 4.500 milions d’euros. O potser també podria ser més auster en l’espoli fiscal i tornar-nos els 16.400 milions d’euros que marxen cap a l’estat espanyol cada any. 

Si l’austeritat passa per retallar els salaris, l’únic que s’aconsegueix és que el PIB caigui encara més, com va passar el tercer trimestre del 2012 després de suprimir als funcionaris la paga extra de Nadal. La reducció dels sous i de la inversió pública implica que la gent gasti menys, que es redueixi la despesa i el consum, per tant que es produeixi menys i que es perdin llocs de treball. És el peix que es mossega la cua. És el cercle de la misèria.