La pobresa té rostre de dona

Hem conegut aquesta setmana un informe de l’ Organització Internacional del Treball (OIT) que explica que  sou mitjà de les dones a Espanya és un 17% inferior al dels homes, Això ja ho sabíem, en parlem cada any. Aquest any, però hem anat una mica més enllà, s’ha comprovat que  la situació encara és pitjor per a les dones que tenen fills, que guanyen encara un 5% menys que les treballadores que no tenen criatures al seu càrrec. Així doncs és evident que es penalitza la maternitat i, en canvi, els homes que són pares estan més ben considerats ja que es pensa que tenen un compromís més alt amb l'empresa. Aquest informe també evidencia que com més fills tingui una dona, menys salari percebrà. I que les dones que afronten la maternitat en solitari estan més mal considerades laboralment.

Per primera vegada l’OIT ha estudiat si la diferència de sous entre sexes es pot explicar a partir de factors objectius que determinen les capacitats de cada candidat al mercat laboral o si es tracta exclusivament de discriminació sexual. El resultat és que, en el cas d'Espanya, si només es tinguessin en compte les capacitats i formació de cada candidat, independentment del seu sexe, la bretxa salarial seria favorable a les dones, pel seu nivell d'educació i per les hores treballades.

És evident per tots que el nivell de pobresa s’ha vist empitjorat amb la crisi. Ha augmentat el nombre de dones pobres. I  això passa tant entre les dones que estan a l’atur com en dones treballadores que evidentment, tenen un contracte precari. Dues de cada tres persones en situació de pobresa són dones, s’ha doblat el nombre de famílies monomarentals, on l’únic adult és una dona. El 83% dels cuidadors de la nostra gent gran i dels nostres petits són dones, això implica que no puguin entrar al món laboral o que hagin d’abandonar-lo, amb el problema afegit que deixen de cotitzar i en  el futur tampoc no podran cobrar jubilació.

Cal doncs que en el nostre fem un esforç per lluitar contra aquesta desigualtat en el nostre dia a dia, amb totes les eines que tenim a l’abast i comencem transformant la nostra realitat per acabar aconseguint transformar la nostra societat.

27S: anem a votar la independència de debò!

Fa dos mesos vam viure un moment important pel país, un esclat de voluntat democràtica que va demostrar al món que a Catalunya hi ha més de dos milions de persones que tenen ganes de decidir lliurement el seu futur col·lectiu i que pensen que les urnes són la millor manera d’expressar-ho. De llavors fins ara hem passat un parell de mesos de dubtes, de pressions i imposicions, que finalment s’han resolt i ens han portat a pactar una data. Aquest acord permet recuperar els debats essencials que determinaran el futur del nou país, i deixar de banda el fangar, que feia perdre la il·lusió i la paciència a la majoria social compromesa amb el procés.

La convocatòria política del 27S marca la nova fita del procés: la generació del mandat democràtic. És la consulta definitiva que ha d'obrir un procés constituent, de canvi, de regeneració política i d'exercici de la independència.  Si de nosaltres depèn, aquestes eleccions seran les més importants de la història de Catalunya. Si el poble vota per la independència, la seva veu haurà de ser escoltada. Per què sí, nosaltres parlem d’independència obertament i sense amagar-nos-en. No ens fa por parlar d’independència, no utilitzem sinònims ni eufemismes. Parlem clarament d’independència perquè pensem que, arribats en aquest punt, ja és la única eina que ens queda per transformar el nostre país. I no dubtem de quina és la nostra opció, ni esperem un moment millor per posicionar-nos. Estem convençuts que ara és el moment oportú per defensar les nostre idees.

Però no ens confonguem, el nostre objectiu no és la independència. El nostre objectiu és construir un país més net i més just per a tots, tant per aquells que votaran a favor de la independència com per aquells que hi votaran en contra. Fa ja molt de temps que parlem de construir un nou país, un país millor. Aquest és l’objectiu, però no arribarà sol, serà gràcies a la independència que  tindrem a les nostres mans les eines i els recursos necessaris per assolir-lo.

Necessitem una Catalunya amb pobresa zero, que lluiti contra les desigualtats (que no contra les diferències) i que treballi per evitar l’exclusió social. La planificació de les inversions ha de ser el garant d’aquesta equitat social. Necessitem la implicació de la ciutadana en la gestió de la República Catalana. El nou país ha de ser net, sense corrupció, on  transparència i participació siguin paraules clau i la separació de poders sigui efectiva. La lluita contra el frau, a tots els nivells, ha de ser una prioritat del nou país, doncs és l’única manera d’assegurar un repartiment just dels recursos entre els catalans. A mes d’això necessitem, amb urgència, unes estructures d’estat (hisenda pròpia, seguretat social, control de duanes, etc.) que ens permetin garantir el funcionament de la República Catalana des del minut zero.

A partir d’ara encetem uns mesos que ens permetran construir un nou futur. A Tarragona, com en altres moments històrics per la nostra ciutat, el canvi també serà evident. Els tarragonins sabrem demostrar que volem un canvi i que volem construir una nova ciutat per un nou país. 

Volem decidir, també en els pressupostos!

El passat divendres 19 l’Ajuntament de Tarragona va aprovar els pressupostos per l’any vinent. El primer que cal destacar és la dificultat per poder consultar aquests pressupostos prèviament a la seva aprovació. Comptant que el nostre ajuntament ha rebut aquests dies el  Segell Infoparticipa per la seva transparència i la seva comunicació amb els ciutadans, era d’esperar que tota la informació estaria disponible a la pàgina web i que amb uns pocs clics s’hi podria accedir, però no va ser així.

Però més enllà d'aquest fet, que no té res d'anecdòtic, la reflexió d’avui es centra en quin ús fem dels diners públics i qui pren aquesta decisió. Ni rastre de participació de la ciutadania en com es disposa cap part dels pressupostos. I no és que no haguem vist debat públic, sinó que tampoc hi hagut debat polític més enllà d'unes tíbies intervencions al ple. Es fa evident que els partits de l'oposició no són capaços de presentar una  alternativa i, fins i tot, fa la sensació que pensen més en posicionar-se per pactar  amb el actual grup majoritari després de les eleccions municipals que en fer la tasca de control que s'espera d'ells.

Cal fer participar als ciutadans en la definició dels pressupostos municipals.  Hem de fer que a Tarragona la corresponsabilitat i la participació ciutadana sigui clau en el desenvolupament de la ciutat, i la participació en les decisions sobre les despeses i les inversions que fem a la ciutat és una part fonamental en aquesta  corresponsabilitat i participació, ja què l’ajuntament és, o hauria de ser, l’administració més propera als ciutadans.

Algunes de les partides bàsiques  són els 12 milions d’euros que es destinen als Jocs del Mediterrani  i els 10 milions d’euros que es dediquen al Mercat central. No oblidem, però, que aquests diners no els tenim –ja que des del govern de l’estat s’han desentès de fer l’aportació que els hi tocava- i que el fet d’invertir-los en aquestes infraestructures faran que Tarragona estigui encara més endeutada del que ho està ara.

És de celebrar que el pressupost de serveis socials s’hagi incrementat prop d’un 40%, desafortunadament estem en una època en que cal reforçar aquesta partida per anar avançant cap a l’objectiu de pobresa zero i de cohesió social real. Tot i així és sorprenent que la partida per l’atenció a les persones sigui inferior a la que  es destinarà als Jocs del Mediterrani.  Sembla que les prioritats no estan clares, o potser sí.

En els pressuposts d’aquest any hem vist algunes partides encertades, com ara l’increment en 11.000€ dels plans Educatius d’Entorn,  que ha augmentat dels 15.000 al 26.000, uns diners àmpliament  reivindicats pel col•lectiu de l’educació, amb el que de manera professional i personal hi estic compromesa. Hi ha, però, altres partides en els pressupostos que sorprenen, per exemple els  405.000€ per altres interessos de demora que s’afegeixen als  65.000€ per interessos de demora per morositat. Estan ja preveient que no podran amortitzar a temps els deutes i assignen una partida a això? Estic segura que hi deu haver una explicació per disposar d'una quantitat tan gran en una partida improductiva, però crec que la ciutadania ens mereixem una explicació encara que l'oposició no l'hagi demanada.

Ja sabem que aquests pressupostos s’han hagut d’ajustar a les demandes dels diferents grups municipals, que han condicionat la seva abstenció a poder incloure als pressupostos les partides que ells consideraven adequades. No hi veiem però cap estratègia dirigida en cap direcció concreta, sinó l'afany de l’equip d'acontentar a tothom i poder aprovar aquests pressupostos. També sembla que se’ls ha girat feina en aquest principi d’any 2015. L’alcalde  ha declarat que en els primers mesos de l’any nou s’han d’acabar les obres del mercat, s’ha de fer el concurs d’idees pel pàrquing Jaume I i s’han d’iniciar les mobilitzacions per reclamar que el Ministeri de Foment compleixi les millores que va prometre a canvi de la construcció del tercer fil ferroviari. Molta feina endarrerida que ara volen fer abans del mes de maig. Casualitat ?

El 25N i la violència masclista

Dimarts passat vam celebrar, com cada any, el Dia Internacional per l’eliminació de la violència envers les dones. La data del 25 de novembre es va escollir per no oblidar l’assassinat violent de Patria, Minerva i María Teresa Mirabal, tres germanes i activistes polítiques que van ser assassinades en aquesta data el 1960. Aquestes tres dones anaven a visitar els seus marits empresonats quan van ser assassinades per la policia secreta del dictador Rafael Trujillo, a la República Dominicana. Els seus cadàvers destrossats van aparèixer al fons d'un barranc. Per al moviment popular i feminista de la República Dominicana, històricament, aquestes dones han simbolitzat la lluita i la resistència.

Estem a molta distància d’aquest assassinat masclista, tant pel que fa a la distància com pel que fa al temps, però tot i això la violència de gènere continua estant molt present en el nostre dia a dia. Aquest any han mort ja tretze dones víctimes de la violència masclista i, tot i ser un problema tan evident, la meitat d’elles no havien posat ni tan sols una denúncia prèvia contra les seves parelles. Però quan parlem de violència masclista no només hem de pensar en les víctimes mortals, és important entendre la violència de gènere com un gran paraigües on s’amaguen diversos tipus de violència. En el nostre dia a dia podem trobar múltiples tipus de violència contra les dones, les més conegudes la violència física, psicològica o sexual.

Hi ha però un tipus de violència més quotidiana i que és la gran desconeguda, la violència econòmica, una arma més de control masclista i que s’evidencia per la desigualtat en l’accés als recursos econòmics. La violència econòmica pot ser evident, com aquells casos que trobem que els marits controlen els diners de les dones que no treballen, o es neguen a passar la pensió que ha de garantir un mínim vital per la família, o per poder pagar la hipoteca. Hi ha també, però, una violència econòmica més subtil que passa per atorgar a gran part de les dones tasques no remunerades i amb cap prestigi social (l’atenció a la llar, als fills,  als pares...), que passa també per la discriminació en el mercat laboral on les condicions laborals de les dones són, de mitjana, pitjors que les dels homes. La diferència salarial continua sent evident entre ambdós gèneres, fins i tot amb el mateix nivell de formació. El sou brut anual mitjà d’un home és de 28.025 euros mentre que el de la dona és de 20.800€, això sense oblidar que un 60% dels llicenciats a Europa són dones i que un 72% de les dones catalanes tenen estudis de secundària enfront del 58% dels homes. Sense oblidar que aquestes dones han de fer front a jornades dobles i triples: laboral, més els fills, l’atenció a la llar, als pares quan és necessari, més altres tasques culturals o associatives en què la dona participi.

Cal ser ferms en la lluita contra la violència masclista, tant sigui en l’àmbit de la parella i en l’àmbit familiar com en l’àmbit laboral, social o comunitari. Hem de treballar per la reducció de la violència que és explícita, però també d’aquella que és subtil. Cal impulsar programes de conscienciació tant a nivell familiar com escolar perquè ningú no es quedi callat davant d’aquests fets.

Si tenim un Dia Internacional contra la violència de gènere és precisament per recordar que la lluita contra un problema d’aquesta magnitud no pot durar un dia, s’ha de treballar tots i cadascun dels dies de l’any.

Tots a votar!

Aquest dimarts, la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría ens explicava que quan el tribunal constitucional s’ha pronunciat  a tots en correspon respectar les seves decisions i defensar la llei. Deia que cap governant pot decidir el què compleix i que no.

Aquesta trista visió sobre la política s’oposa radicalment a la visió que tenim altres, jo entre ells, que pensem que la feina dels governants és escoltar la gent i fer allò que el poble li demana. Entre obeir la voluntat dels 12 magistrats del tribunal constitucional o obeir la voluntat del poble català, algú pot dubtar de quina és la decisió correcta? La representació parlamentària que tenim a Catalunya és un reflex de la voluntat de decidir que hi ha al nostre país, i no es podria entendre de cap manera que algú pogués fer prevaldre l’opinió de 12 persones per sobre de la de tot un poble.

Davant de l’enèsima mostra del tarannà antidemocràtic de l'Estat espanyol i el maldestre intent de silenciar la veu dels catalans, la nostra resposta és ben senzilla:  votar el diumenge i després, caminar cap a  la independència. Diumenge votarem, no en tinc cap dubte. Sortirem al carrer i farem sentir la nostra veu. Demostrarem a Europa i al món que som un país decidit, valent, participatiu i pacífic i que tenim les idees clares, que volem construir un país millor i que no hi ha qui ens aturi. I ens és igual el que ens diguin, que ens intentin fer por, que enviïn la guàrdia civil, que ens diguin que el que fem és il·legal, que intentin espantar als voluntaris i als funcionaris que estaran al capdavant de les meses el diumenge...perquè tots units som un país imparable. Cada vegada veiem més clar que amb aquesta actitud el govern espanyol només aconsegueix sumar més catalans a la causa. Segons la darrera enquesta del CEO, pràcticament la meitat dels nous independentistes se n'ha tornat per l'actitud del govern central cap a Catalunya. 

Ja estem cansats de perdre el temps, de donar tantes voltes i d’agafar camins sense sortida, volem votar, volem conèixer la opinió del poble, d’una vegada per totes i volem ser lliures.  Als ciutadans i als voluntaris que estarem a peu d’urna aquest diumenge, no hi ha qui ens aturi, perquè volem ser lliures i volem un nou país. Sí o Sí.

Tu tampoc no hi pots faltar!

I després els estranya

El passat dia 2 llegíem en aquest mateix diari com han quedat els pressupostos del Govern del Partit Popular per l’any 2015. A nivell nacional veiem que el pressupost per a Catalunya ha quedat fixat en un 9,5%, la meitat del que aporta al PIB espanyol, i molt inferior al 12% que es va pressupostar el 2013. Aquest  càstig (perdó, correctament n’hauríem de dir greuge pressupostari), ja de per sí prou significatiu, s’ha de mirar amb el filtre de la realitat. Com bé assenyala el professor Sala i Martín s'ha de tenir en compte que històricament a Catalunya mai s’executen els pressupostos de l’Estat i que normalment s’acaba executant la meitat del pressupost, el que duplica la injustícia i la manca d’equitat inicial.

Si ens centrem a fer l’anàlisi dels diners que han d’arribar a la nostra ciutat, veurem que el pressupost del 2015 s’oblida de les grans inversions que tenim en marxa. La primera gran absent és la segona fase de la reforma de l’estació de trens, que s’ha quedat sense dotació, és un tema preocupant especialment per tot el que fa als usuaris amb mobilitat reduïda que no poden accedir a certes andanes perquè no hi ha altre camí que aquelles magnifiques escales que tots coneixem.

A part d’aquest primer oblit en trobem dos que encara empitjoren la situació. El Mercat Central s’ha quedat sense un sol euro de pressupost. El mateix ha passat amb els Jocs del Mediterrani del 2017.  Els mesos van passant i l’esperada dotació econòmica pels jocs cada vegada sembla més fictícia. Ens haurem de començar a plantejar com farem aquests jocs.

A certs partits polítics Tarragona els interessa. Els interessa especialment quan han de convocar manifestacions per defensar la senyera, o per defensar l’espanyolitat de Catalunya. Però sembla que quan parlem de vetllar per les inversions que es fan a la nostra ciutat o de reclamar diners per la nostra ciutat davant del govern de l’estat, llavors Tarragona ja no els interessa tant. O potser el problema és que prioritzen la defensa del partit per sobre de la defensa de la ciutat.

I després els estranya que a Catalunya passin les coses que passen. Els estranya que els catalans no ens sentim estimats i que vulguem marxar. Els estranya que sortim al carrer d’una manera massiva reclamant que volem votar, els estranya que la majoria dels grups parlamentaris treballin de manera unitària per a tirar endavant una consulta que ells han suspès, els estranya que més del 90% dels municipis donin suport a la consulta, els estranya que els alcaldes vagin massivament a la plaça Sant Jaume a fer palès aquest suport davant tot el món, els estranya que...

Doncs jo, sincerament, no ho trobo gens estrany.

Ara és l'hora!

Els que llegim això som una generació afortunada. 

Habitualment els canvis històrics són inapreciables, es viuen esdeveniments crucials  amb desconeixement, amb indiferència, sense saber que allò que està passant o que està a punt de  passar marcarà un moment transcendental en la història del país. Però nosaltres no, nosaltres som una generació afortunada, perquè estem vivint en primera persona uns fets que canviaran la història del nostre país, i el que és millor de tot, en som conscients i hi estem participant de manera activa.

El proper 9N serà un d’aquests moments decisius, cal però, que per a poder arribar al 9N avui fem una demostració multitudinària, festiva i pacífica, de la força que els catalans tenim. Aquesta tarda hem de fer la major mobilització en la història d'Europa, hem d’aconseguir que sigui  una altra jornada reivindicativa, que ajudi a deixar clar al món que Volem Votar, que el poble català és imparable. Sortirem al carrer i defensarem que res pot batre la democràcia.

En Mariano Rajoy diu que té "totes les mesures preparades per impedir la consulta". Aquest és el seu objectiu? Impedir votar la gent del país? Evitar que expressin lliurement la seva voluntat? Quina diferència entre els líders Europeus!  Quina vergonya quan comparem al Mariano amb el Cameron, Anglaterra sí que escoltarà la veu del poble, sí que permetrà votar els escocesos el proper dia 18. Com pot ser que alguns donin per bones unes lleis que estan pensades per lligar al poble de mans i peus? que només busquen evitar que un poble pugui decidir lliurement el seu futur?

 Però no ens deixarem vèncer, nosaltres també votarem! i ho farem de manera legal, amb la legalitat d’una llei aprovada pel nostre Parlament que compta amb el suport de la majoria dels catalans i les catalanes. No ens ho posaran fàcil, ens estan posant pals a les rodes, i encara ens en posaran molts més, però ens cal ser ferms, resistir i defensar fins el final el nostre compromís amb la democràcia i amb la llibertat del poble.

Perquè votarem, i si hem d’escollir entre escoltar al Tribunal Constitucional o escoltar el clam d’un poble que demana votar, nosaltres ho tenim molt clar, no tingueu dubtes de què escollirem. Escollirem la llibertat!