Dimarts passat vam celebrar, com cada any, el Dia Internacional per l’eliminació de la violència envers les dones. La data del 25 de novembre es va escollir per no oblidar l’assassinat violent de Patria, Minerva i María Teresa Mirabal, tres germanes i activistes polítiques que van ser assassinades en aquesta data el 1960. Aquestes tres dones anaven a visitar els seus marits empresonats quan van ser assassinades per la policia secreta del dictador Rafael Trujillo, a la República Dominicana. Els seus cadàvers destrossats van aparèixer al fons d'un barranc. Per al moviment popular i feminista de la República Dominicana, històricament, aquestes dones han simbolitzat la lluita i la resistència.
Estem a molta distància d’aquest assassinat masclista, tant pel que fa a la distància com pel que fa al temps, però tot i això la violència de gènere continua estant molt present en el nostre dia a dia. Aquest any han mort ja tretze dones víctimes de la violència masclista i, tot i ser un problema tan evident, la meitat d’elles no havien posat ni tan sols una denúncia prèvia contra les seves parelles. Però quan parlem de violència masclista no només hem de pensar en les víctimes mortals, és important entendre la violència de gènere com un gran paraigües on s’amaguen diversos tipus de violència. En el nostre dia a dia podem trobar múltiples tipus de violència contra les dones, les més conegudes la violència física, psicològica o sexual.
Hi ha però un tipus de violència més quotidiana i que és la gran desconeguda, la violència econòmica, una arma més de control masclista i que s’evidencia per la desigualtat en l’accés als recursos econòmics. La violència econòmica pot ser evident, com aquells casos que trobem que els marits controlen els diners de les dones que no treballen, o es neguen a passar la pensió que ha de garantir un mínim vital per la família, o per poder pagar la hipoteca. Hi ha també, però, una violència econòmica més subtil que passa per atorgar a gran part de les dones tasques no remunerades i amb cap prestigi social (l’atenció a la llar, als fills, als pares...), que passa també per la discriminació en el mercat laboral on les condicions laborals de les dones són, de mitjana, pitjors que les dels homes. La diferència salarial continua sent evident entre ambdós gèneres, fins i tot amb el mateix nivell de formació. El sou brut anual mitjà d’un home és de 28.025 euros mentre que el de la dona és de 20.800€, això sense oblidar que un 60% dels llicenciats a Europa són dones i que un 72% de les dones catalanes tenen estudis de secundària enfront del 58% dels homes. Sense oblidar que aquestes dones han de fer front a jornades dobles i triples: laboral, més els fills, l’atenció a la llar, als pares quan és necessari, més altres tasques culturals o associatives en què la dona participi.
Cal ser ferms en la lluita contra la violència masclista, tant sigui en l’àmbit de la parella i en l’àmbit familiar com en l’àmbit laboral, social o comunitari. Hem de treballar per la reducció de la violència que és explícita, però també d’aquella que és subtil. Cal impulsar programes de conscienciació tant a nivell familiar com escolar perquè ningú no es quedi callat davant d’aquests fets.
Si tenim un Dia Internacional contra la violència de gènere és precisament per recordar que la lluita contra un problema d’aquesta magnitud no pot durar un dia, s’ha de treballar tots i cadascun dels dies de l’any.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada