Tots a votar!

Aquest dimarts, la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría ens explicava que quan el tribunal constitucional s’ha pronunciat  a tots en correspon respectar les seves decisions i defensar la llei. Deia que cap governant pot decidir el què compleix i que no.

Aquesta trista visió sobre la política s’oposa radicalment a la visió que tenim altres, jo entre ells, que pensem que la feina dels governants és escoltar la gent i fer allò que el poble li demana. Entre obeir la voluntat dels 12 magistrats del tribunal constitucional o obeir la voluntat del poble català, algú pot dubtar de quina és la decisió correcta? La representació parlamentària que tenim a Catalunya és un reflex de la voluntat de decidir que hi ha al nostre país, i no es podria entendre de cap manera que algú pogués fer prevaldre l’opinió de 12 persones per sobre de la de tot un poble.

Davant de l’enèsima mostra del tarannà antidemocràtic de l'Estat espanyol i el maldestre intent de silenciar la veu dels catalans, la nostra resposta és ben senzilla:  votar el diumenge i després, caminar cap a  la independència. Diumenge votarem, no en tinc cap dubte. Sortirem al carrer i farem sentir la nostra veu. Demostrarem a Europa i al món que som un país decidit, valent, participatiu i pacífic i que tenim les idees clares, que volem construir un país millor i que no hi ha qui ens aturi. I ens és igual el que ens diguin, que ens intentin fer por, que enviïn la guàrdia civil, que ens diguin que el que fem és il·legal, que intentin espantar als voluntaris i als funcionaris que estaran al capdavant de les meses el diumenge...perquè tots units som un país imparable. Cada vegada veiem més clar que amb aquesta actitud el govern espanyol només aconsegueix sumar més catalans a la causa. Segons la darrera enquesta del CEO, pràcticament la meitat dels nous independentistes se n'ha tornat per l'actitud del govern central cap a Catalunya. 

Ja estem cansats de perdre el temps, de donar tantes voltes i d’agafar camins sense sortida, volem votar, volem conèixer la opinió del poble, d’una vegada per totes i volem ser lliures.  Als ciutadans i als voluntaris que estarem a peu d’urna aquest diumenge, no hi ha qui ens aturi, perquè volem ser lliures i volem un nou país. Sí o Sí.

Tu tampoc no hi pots faltar!

Ara és l'hora!

Els que llegim això som una generació afortunada. 

Habitualment els canvis històrics són inapreciables, es viuen esdeveniments crucials  amb desconeixement, amb indiferència, sense saber que allò que està passant o que està a punt de  passar marcarà un moment transcendental en la història del país. Però nosaltres no, nosaltres som una generació afortunada, perquè estem vivint en primera persona uns fets que canviaran la història del nostre país, i el que és millor de tot, en som conscients i hi estem participant de manera activa.

El proper 9N serà un d’aquests moments decisius, cal però, que per a poder arribar al 9N avui fem una demostració multitudinària, festiva i pacífica, de la força que els catalans tenim. Aquesta tarda hem de fer la major mobilització en la història d'Europa, hem d’aconseguir que sigui  una altra jornada reivindicativa, que ajudi a deixar clar al món que Volem Votar, que el poble català és imparable. Sortirem al carrer i defensarem que res pot batre la democràcia.

En Mariano Rajoy diu que té "totes les mesures preparades per impedir la consulta". Aquest és el seu objectiu? Impedir votar la gent del país? Evitar que expressin lliurement la seva voluntat? Quina diferència entre els líders Europeus!  Quina vergonya quan comparem al Mariano amb el Cameron, Anglaterra sí que escoltarà la veu del poble, sí que permetrà votar els escocesos el proper dia 18. Com pot ser que alguns donin per bones unes lleis que estan pensades per lligar al poble de mans i peus? que només busquen evitar que un poble pugui decidir lliurement el seu futur?

 Però no ens deixarem vèncer, nosaltres també votarem! i ho farem de manera legal, amb la legalitat d’una llei aprovada pel nostre Parlament que compta amb el suport de la majoria dels catalans i les catalanes. No ens ho posaran fàcil, ens estan posant pals a les rodes, i encara ens en posaran molts més, però ens cal ser ferms, resistir i defensar fins el final el nostre compromís amb la democràcia i amb la llibertat del poble.

Perquè votarem, i si hem d’escollir entre escoltar al Tribunal Constitucional o escoltar el clam d’un poble que demana votar, nosaltres ho tenim molt clar, no tingueu dubtes de què escollirem. Escollirem la llibertat!

11 del 9 i 9 de l'11

S’acosta el setembre. La festa Major petita s’ha acabat - per cert, permeteu-me que des d’aquí feliciti a les colles castelleres de la nostra ciutat per la gran diada de Sant Magí que van aconseguir-  i que s’acabi la festa és senyal que s’acaba l’agost.

Aquest agost, a Tarragona, hem viscut moments que tardarem en oblidar.  Entre d’altres l’acte organitzat per l’Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural el passat dissabte dia 16. Els tarragonins ens vam aplegar en un lloc especialment simbòlic de la nostra ciutat, l’Amfiteatre romà, per enviar un missatge al món, i especialment al president de torn de la Unió Europea, Matteo Renzi, per a fer saber a Europa i al món que volem votar. Aquesta és una demostració més, com les que es vénen succeint per tot el país, que els catalans ho tenim clar, que volem decidir el nostre futur com un país normal, que volem donar un mandat democràtic clar als nostres representats polítics.

Els propers mesos seran decisius per la història del nostre país. Després d’esperar 11 mesos, arribarà la consulta, cada dia la tenim més propera. Cal que fem tot el que estigui a les nostres mans per a poder votar el 9N. Però poder votar aquest dia no serà senzill, hi haurà qui no ens ho posarà gens fàcil. Per molt que el Govern de la Generalitat aprovi la llei de consultes aquest setembre, ja trobaran la manera de privar-nos del nostre dret a decidir. És per això que pren una importància màxima el fet de donar a conèixer al món quina és la nostra situació. Explicar que som un poble pacífic però decidit, que volem votar i que cap governant que es consideri demòcrata ens pot negar aquest dret.

Cal que anem tots fent pinya en la mateixa direcció. Cal que ningú intenti abandonar ara el vaixell. Cal que ens sumem tots a la V per exigir que volem votar el 9N. Cal que treballem perquè les persones del nostre voltant omplin també els carrers el dia 11. Perquè com deia fa pocs dies l’Oriol Junqueras: ”La ciutadania ha de deixar clar que no està per orgues ni romanços, que s'ha de complir la voluntat democràtica i que els partits estem aquí per això, per respondre i respectar la voluntat de la ciutadania. Pacta sunt servanda, els acords hi són per complir-los, no per especular-hi frívolament. A aquells que no estiguin a l'altura del moment, la història els jutjarà; no és el moment de dubtes ni vacil·lacions.”

No hem de defallir ara que estem en la recta final. Cal que sumem esforços, que ens manifestem massivament, que per un dia trenquem amb les nostres rutines i ens sumem al gran projecte, a la V.  Un projecte que ha sorgit des de baix, des dels ciutadans, des de les seves ganes de decidir i de fer veure al món que volem votar i votarem. Cal que ho tinguem clar, és ben cert, la història ens convoca i en moments en què un pot construir  la història i ser part activa en la transformació d’un país... qui es quedarà a casa?

Ara és l’hora!

Un estiu per afagar forces

Ja estem al mes de juliol i molts de nosaltres tenim les vacances a punt. Jo, ja ho he dit altres vegades, em dedico al món de l’educació. Potser és per això que penso que l’estiu és el moment d’aturar-se, de reflexionar sobre com ha anat el curs i carregar les piles pel següent.

Aquest curs, en el món educatiu, no ha estat gens fàcil. El que més ha destacat ha estat l’aprovació de la “multa” que ha de pagar la Generalitat per no oferir places públiques d’escolarització en castellà. Quan una família no trobi una línia en castellà en una escola de la xarxa pública, podrà portar el seu fill/a a una privada i la Generalitat haurà de pagar més de 6.000€ per curs. Afortunadament la jugada els hi està sortint malament al Govern Espanyol perquè no s’ha rebut cap petició d’escolarització en castellà i les escoles privades afirmen que no fan oferta d’escolarització en aquesta llengua.

Aquest ha estat el tema més destacat de final de curs, però no ens ha de fer oblidar la realitat global del sistema educatiu català i especialment dels docents que hi treballen. Són elles i ells qui aguanten el sistema treballant en benefici del seu alumnat, per reduir les desigualtats i millorar la cohesió social. Cal recordar que, des de fa ja força cursos, han vist com s’allargava el seu horari de treball i com es reduïa el pressupost, tant el propi com el dels centres, amb el que tot això ha comportat de retallada de recursos per atendre l’alumnat amb més dificultats, aules més massificades, menys recursos materials, etc. Aprofito doncs, des d’aquí, per a desitjar un merescut descans als mestres i professors de les nostres filles i fills i desitjar-los que recarreguin les piles per al curs vinent.

Penso que aquest estiu tots hem de fer tots un esforç per descansar i per recarregar les piles. perquè els reptes que se’ns presenten no són senzills i caldrà que hi dediquem tots els nostres esforços si volem que surti tot bé.  El primer repte, que arribarà en menys de dos mesos, és l’onze de setembre. Aquest any l’ANC no ha organitzat un sol acte, si no tres: la concentració davant els Ajuntaments al matí, la V unint la Diagonal i la Gran Via per a que el món vegi que Volem Votar i una piulada massiva a les 20:14.  A més tot això anirà acompanyat de molts actes previs que volen situar Catalunya al món i externalitzar la situació que estem vivint, com els mosaics amb les cares dels polítics internacionals que es desplegaran arreu de Catalunya.

Després de l’11 de Setembre serà el moment de dedicar-nos al referèndum, a fer pedagogia sobre qui som els catalans i què volem aconseguir, perquè només des de la comprensió aconseguirem els suports que encara ens falten. El referèndum serà un moment clau pel nostre país, un punt d’inflexió en la nostra història i hem de fer tot el possible per a que sigui un dia de reivindicació pacifica però ferma, sense deixar que s’ignori el nostre dret a decidir.

Així doncs la tardor serà moguda, cal aprofitar l’estiu. Bones vacances per aquells que tenen la sort de poder-ne fer. Perquè tot i que alguns diuen que l’economia remunta, la veritat és que l’atur continua desbocat. El 30 de juny a la ciutat de Tarragona hi havia 10.825 persones aturades registrades que, de ben segur, no podran fer vacances aquest any.