La defensa de les nostres lleis i
institucions té com objectiu millorar els drets individuals de les persones i
la justícia social. El proper 24 de maig escollirem les persones que ens
representaran a l’ajuntament. L’objectiu dels nostres representants ha de ser
millorar la qualitat de vida de tots els tarragonins. Desafortunadament no és
un objectiu fàcil, però aquesta dificultat ha d’esperonar-nos encara més per
posar totes les estratègies al nostre abast per lluitar-hi.
La lluita dels catalans sempre ha
estat dirigida a la defensa dels drets socials i nacionals, dos àmbits que van
estretament lligats. L’ajuntament, com l’administració més propera a la
ciutadania, ha de lluitar per reduir les desigualtats entre els tarragonins,
tot respectant les diferències que ens fan singulars a cadascú de nosaltres.
Aquestes desigualtats es fan evidents en molts aspectes. La igualtat
d’oportunitats no és la mateixa per a tots, està molt marcada pel context sòcio-econòmic
de cada persona. La desigualtat no està causada per un sol factor, ve derivada
de mancances estructurals en àmbits transversals com ara el treball,
l’habitatge, la salut, l’ensenyament, la cultura, etc. o per característiques
pròpies de la persona. Com a ciutat hem de fer una inversió potent en serveis
socials com a mecanisme per igualar les oportunitats de tots els tarragonins.
Cal que tinguem clar que tot allò que invertim en les persones acaba
repercutint sobre la qualitat de vida de tots els ciutadans.
La possibilitat d’accedir als
serveis i als espais és una altra gran font de desigualtat. Per a fer una ciutat per a tots cal que la fem
accessible. No és acceptable que tinguem uns espais i una oferta pública,
cultural per exemple, on alguns tarragonins no hi puguin accedir. Veiem una evidència
clara d’aquest problema a l’estació de tren (que no és accessible ni ho serà
properament) o en alguns museus, on algunes persones amb discapacitat sensorial
poc hi tenen a fer. Tot i això la nostra ciutat ha començat a fer algunes
inversions per facilitar l’accessibilitat als espais públics, com per exemple habilitant
el pas soterrat de la plaça dels carros. Desafortunadament sembla que aquesta
inversió ha estat en va ja què, aquesta setmana santa sense anar més lluny, no
funcionaven ni les escales ni l’ascensor.
És
necessari que pensem la ciutat (serveis de l’ajuntament, accés a la cultura i
als espectacles, accés als espais...) sense deixar ningú fora. Cal que Tarragona es converteixi en un ciutat
per a tots, que no exclogui a ningú. Només una formació adequada dels tècnics
permetrà una planificació de la ciutat per a que estigui a l’abast de tothom.
Aquesta
feina, però no cal que la faci l’ajuntament sol. Cal reconèixer les entitats de
tercer sector, més enllà de l’anàlisi d’eficiència en termes econòmics, com un
agent social i no lucratiu que coneix, té experiència i treballa amb les
persones amb discapacitat o en risc d’exclusió. Cal reconèixer i promoure la
seva feina i fomentar la coresponsabilitat de determinades línies d’actuació
entre l’ajuntament i aquestes entitats.
La
història de Catalunya està plena d’episodis de lluita pels drets del pagesos,
dels obrers, dels treballadors, de les classes populars per alliberar-nos dels
abusos ja sigui del sistema feudal, de la noblesa o de la monarquia. Aquesta
lluita continua mantenint-se avui en dia. ERC ha treballat i ho seguirà fent
per la millora de la qualitat de vida de tots els ciutadans del nostre país i
de la nostra ciutat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada